1.Dret i deure d’oposar-se a la injustícia

La desobediència civil permet exercir el dret i el deure d’oposar-se a un cas concret d’injustícia manifesta, per provocar un canvi en una llei, en una política pública o en la mateixa constitució per millorar-la i fer-la més justa i democràtica (no qüestiona l’ordenament jurídic general, excepte en estats autoritaris). Oposar-s’hi és una obligació moral. No fer-ho ens converteix en còmplices de la injustícia.

 

2.Apel·la a la legitimitat

Apel·la a la legitimitat enfront d’una legalitat que ha perdut el consens social.

 

3.Denuncía la legalitat

Quan no han funcionat les accions legals que haurien d’haver evitat la injustícia.

 

4.En defensa dels drets de les minories

Quan la regla de la majoria, que normalment preval, perjudica els drets de la minoria.

 

5.És l’últim recurs

Quan s’han exhaurit tot els altres camins: passa a ser l’últim recurs.

 

6.És un acte públic

És un acte públic, de denúncia, no clandestí, anunciat d’antuvi per destacar el dilema que planteja a l’adversari, per tant ha de tenir un component de comunicació important cap a la societat.

 

7.És un acte noviolent

És un acte noviolent, que no perjudica la integritat de l’adversari ni la de tercers.

 

8.És un acte conscient

És un acte conscient, voluntari i sincer, en consciència.

9.És un acte polític

És un acte polític, d’interès general, no fonamentat en interessos particulars.

 

10.Accepta les conseqüències legals

És un acte que accepta les seves conseqüències legals i així apel·la al sentit de justícia de la majoria, un acte que transforma una aparent infracció en una expressió de dissidència legítima.

 

Fotografia “Protesta contra la guerra de Vietnam” (Filadèlfia, EEUU)