Decàleg #8: Preparar-se per a la presó

«Sota un govern que empresona injustament, el lloc escaient per a una persona justa és la presó»

(Henry D. Thoreau).

 

Si l’acció directa no violenta s’intensifica, el risc de ser detingut augmenta. I sempre és millor que estiguem preparats.

Potser encara no sigui el moment, però d’aquí a un temps pot ser necessari omplir –el lloc dels justos i les justes– les presons. Procura, però, que no et detinguin sola/sol i que algú avisi d’immediat a família, amigues o advocades.

 

 

1. A la presó no s’està bé, però cal perdre-li la por

A la presó no s’està bé, però una persona pot resistir-la i sortir més forta i convençuda si té sentit i consciència de la justícia. Cal perdre-li la por. Tenir a punt una bossa amb una muda, un raspall de dents, sabates còmodes, una mica de diners (50 €), un pijama, el telèfon d’un advocat/a de confiança i un parell de llibres, dóna seguretat. Allà et donen un lot higiènic.

 

2. No avergonyir-se’n

Has de sentir molt orgull i també, i sobretot, explicar molt bé -o deixar-ho explicat, si ho preveus- a filles i fills petits. Com a persona presa formaràs part de l’ampli i honorat ventall de persones injustament preses per defensar els drets humans i combatre la injustícia. Inclou grans persones, des Tomás Moro fins Nelson Mandela passant per Rosa Luxemburg o el mestre Xirinacs, i milers de persones anònimes. Per als cristians et converteixes ni més ni menys que en Feliç.

 

3. Quan et posin les manilles

Quan et posin les manilles –un fet que sovint és bastant traumàtic per l’efecte mediàtic de tantes pel·lícules– procura, encara que no és a les teves mans, que sigui per davant. És menys dolorós i et permet fer el signe de la victòria. Somriu quan et detinguin. És el que estaves esperant. Les manilles, capgira la lògica, són com les medalles o les bandes d’honor que posen a les persones per premiar-les. La teva família ha de tenir el telèfon d’un advocat per avisar de seguida.

 

4. Comissaries i jutjats

Els calabossos de les comissaries o jutjats són molt desagradables i el tracte és sovint agressiu. Sol·licita que vols posar-te en contacte de seguida amb el teu advocat, perquè en ingressar tant a comissaria com a la presó tens dret a dues trucades. No signis mai res, no declaris sense la presència d’un advocat i no toquis res amb el que et puguin incriminar. Parla l’imprescindible. Si et fotografien o fas rodes d’identificació que sigui amb la teva roba. Per sort, hi estaràs poc temps: la detenció no es pot allargar més de 72 hores abans de passar a disposició judicial. Per contra, i és paradoxal i totes les experiències prèvies ho recorden, quan arribis a la presó sentiràs alleujament.

 

5. Dignitat i orgull

Mantingues la teva dignitat i orgull. Mai podran tancar-los. Ets un exemple i estímul per a moltes persones lluitadores. La presó dura un temps. Però l’orgull és per sempre.

 

6. Sigues prudent i observadora

Les sol·licituds a la presó es fan sempre per escrit. Sol·licita un reglament de la presó –en principi, te’l donaran– , coneix-lo i aprèn-lo. La lògica de la presó és específica, buròcrata i rutinària. Les teves pertinences (carnets, diners …) les retenen en entrar i te les tornaran en sortir. Els teus diners ingressaran en el «Peculi» i seran bescanviats per uns vals amb els quals podràs comprar diversos productes bàsics a l’economat. Assabenteu-vos dels horaris de visita –i els diferents tipus: ordinàries, bis a bis íntim, bis a bis familiar– i quan et pertoquen, així del nombre de trucades que et corresponen. Tracta als funcionaris amb distant educació. A la presó tothom t’observa contínuament –els altres presos també. Tracta’ls amb amistat, però sigues prudent i desconfia quan calgui. Sovint hi ha els millors estafadors i, amb el temps, veuràs amb qui establir relacions de mútua confiança i suport. En cap cas no acceptis encàrrecs ni paquets.

 

7. Intenta ocupar el temps

És bàsic ocupar el temps. Llegir, escriure i fer exercici et permetran mantenir l’equilibri i passar els dies més de pressa. Molts insubmisos van acabar la carrera o van fer les tesis a la presó. Martin Luther King va convertir la presó en la universitat dels pobres: dóna’ls també sempre un cop de ma – instàncies, escrits– i, si hi ha algun treball manual, sospesa-ho: pot ser una bona opció.

 

8. Relaxació i meditació

Conèixer tècniques de la respiració, la relaxació o la meditació poden ajudar-te molt a cuidar el teu equilibri físic i mental. En cas contrari demana que t’enviïn algun llibre per practicar. El ioga o la gimnàstica van molt bé. A la presó es camina molt. És un gran sedant.

 

9. Combatre el desànim

Passaràs estones de desànim o moments depressius. Pots fins i tot plorar de pena. No et preocpis, és ben normal. L’exercici físic i la voluntat per estar molt ocupada/ocupat són bons remeis. Si estàs amb companyes/companys presos, la solidaritat és un refugi imprescindible.

 

10. Quan s’acosta l’hora de sortir

Si saps que s’acosta la llibertat, els dies es fan molt més llargs. Acaba tots els treballs pendents i pensa poc en la sortida. Fora no tindràs temps d’acabar-los. Gaudeix de la llibertat, agraeix la solidaritat i no oblidis mai als que segueixin empresonades i empresonats.

 

Fotografia d’arxiu